Caixa i metxa

L'encaix de caixa i metxa, popularment anomenat amb el castellanisme matxembrat, és una tècnica que s'ha utilitzat des de fa mil·lennis a tot el món per a acoblar peces de fusta entre si, en general quan cal fer un angle de 90°. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però la idea essencial és que l'extrem d'una de les peces de fusta encaixi amb un forat realitzat a l'altra peça.^[1]

L'extrem de la primera peça s'anomena metxa, i sovint es talla d'una mida una mica més petita que la cavitat on s'ha d'introduir, mentre que el forat s'anomena caixa. L'acoblament es pot encolar, clavar o collar per a mantenir les peces al seu lloc amb fermesa. Aquests acoblaments s'utilitzen també amb altres materials com ara la pedra. L'encaix de caixa i metxa s'emprava per als taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta.